NOVA ERA

Actualment hi ha productes que difícilment mai els podrem produir en un poble, un ordinador, un telèfon, un avió, un cotxe, etc. per tant hem de parlar de PRODUCTES GLOBALS - MERCAT GLOBAL - MONEDES GLOBALS, d'altre banda hi ha productes que fins fa 30/40 sempre s'havien produït localment (menjar, roba, mobles, cases...), per tant també hi ha PRODUCTES LOCALS - MERCATS LOCALS i hi hauria d'haver MONEDES LOCALS per estimular el consum i la producció d'aquests productes locals.

Si en l’anterior economia, la massa monetària (el conjunt de diners existents) era creada pels governs o els bancs i sotmesa al casino de les borses, en la nova economia (complementària) la creació de la massa monetària ha d’estar en mans de les persones interactuant amb el seu entorn més proper. Imaginem totes, o la immensa majoria de persones, associades en milions de comunitats locals, properes, interactuant entre elles amb economies socials (sense interessos), complementàries (no exclusives, coexistint amb altres economies), locals (afavorint la producció i el consum a partir dels recursos locals) i nominatives (on queden registrades totes les interaccions de manera totalment transparent).

Les terres i els recursos locals tornarien a ser productius, les persones tornarien a tenir treball... de recuperació de terres, de coneixements, de sabers populars autòctons i d’altres indrets... tots aquests ecosistemes locals estarien connectats amb tots per afavorir la cooperació i l’intercanvi de coneixements i també de producció mitjançant la interconnexió d’aquestes noves economies.

Aquestes microeconomies tindrien la força de la participació i l'aportació de la gent, i serien una font inesgotable de suport i d’enriquiment entre les persones d’un lloc (poble, barri, ciutat, etc.). L’autoestima individual i col·lectiva creix amb el sentiment de pertinença en una comunitat humana.

Aquest enfortiment social en milions i milions de comunitats humanes, amb economies locals, serien com a petits globus d’aire fresc on la gent, tothom, podria respirar. Aquests petits globus d’aire, són els globus d’aire que poden fer desplaçar l’aigua atrapada a l’interior del gran Titànic (l’economia global enfonsada per l’especulació) i fer que aquest gran vaixell on tothom hi ha de poder tenir el seu espai, pugui tornar a emergir, però amb uns altres criteris i valors, ja no de l’especulació per TENIR, sinó el valor de la cooperació per SER.

Els forats del casc del vaixell caldrà anar-los tapant amb acords internacionals (la economia global haurà de deixar de ser especulativa) perquè mai més el Planeta, la nau de tothom, pugui ser víctima de l’especulació, la cobdícia i l’individualisme i desplegant les grans veles, aprofitant la força del vent, puguem navegar, la Humanitat sencera, cap un futur amb nous reptes com espècie, que ha après a ser respectuosa amb la VIDA.